EL MIRALL

L'EROSIÓ DEL LLENGUATGE

Carlos Mazón va dir que no havia mentit quan va dir que havia arribat al Cecopi "más tarde de las siete y media", ja que dos quarts de nou és després de dos quarts de vuit. 

"Es un hecho fáctico"- va afegir, i té més raó que un sant. Perquè un fet no pot ser altra cosa que fàctic. Per això és un fet, oi? Pobre home, és un incomprès!

EUROPA 2024

IBÁÑEZ IN MEMORIAM

FORT

La revista que té la meva edat i és presumptament perillosa:

HA MORT PAU RIBA

Pau Riba ha mort i potser ha mort amb ell tota una època. 

Moltes vegades he pensat que ja no calien hippies com ell. El món avança, potser cap a la mediocritat, potser cap a la destrucció de tot allò que coneixem. El meu jo pragmàtic defensa que apartar-se de tot i viure enmig del no-res, alimentant-se d'herbes, no és una opció sinó una fugida. O potser només és enveja. 

Quan jo era adolescent, es deia allò de "Parad el mundo que me apeo". Pau Riba ho va fer. Però ens va deixar en herència això:

 

LLIÇONS DE L'11-S

1. El món està fatal. 

2. El homes som capaços de les pitjors barbaritats. 

3. Els homes som capaços dels actes més heroics.