Moltes vegades he pensat que ja no calien hippies com ell. El món avança, potser cap a la mediocritat, potser cap a la destrucció de tot allò que coneixem. El meu jo pragmàtic defensa que apartar-se de tot i viure enmig del no-res, alimentant-se d'herbes, no és una opció sinó una fugida. O potser només és enveja.
Quan jo era adolescent, es deia allò de "Parad el mundo que me apeo". Pau Riba ho va fer. Però ens va deixar en herència això:
