Seguidors

diumenge, 20 de setembre del 2020

ORIGENS (1)

Una profunda esquerda recorre el país. Algú ha dit que les coses poden canviar però abans haurien de canviar els homes.

L'estat de guerra es va declarar el 1936, però abans ja es matava la gent per idees que, en el fons, tenien a veure amb els diners.

El meu avi va haver de fugir i va anar a parar al Sud de França, al camp de concentració de Bram, on els polls se'ls cruspien, la fam els consumia i les ambicions quedaven enterrades sota una espessa capa d'humitat i de brutícia. 

I la família a Catalunya, sense res per menjar. La meva àvia feia l'estraperlo i, quan hi havia sort, podien compartir una arengada per sopar (eren tres).

El meu pare no li va perdonar a l'avi la gana que els va fer passar. Més que a l'avi, a les idees que el van condemnar a l'exili. L'avi era (més o menys) un intel·lectual i, quan es va jubilar, va escriure unes memòries que han arribat a les meves mans. Com que a mi sempre m'ha agradat escriure, el meu pare devia pensar que també acabaria malament i va fer mans i mànigues perquè jo desistís de les meves aficions diguem-ne artístiques. En bona mesura, ho va aconseguir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada